Imatge i efectes especials en el cine

Observa aquesta imatge.

Creus que és real? Com ho saps?

Què observes en la imatge que és imaginari o irreal?

Com creus que ho han fet?

Mira com és la imatge real.

Certament, en el cine, s'utilitzen tècniques per a poder crear efectes especials i mostrar-nos coses fantàstiques i meravelloses.

En el cine s'utilitzen molts tipus d'efectes: sonors, òptics, mecànics, de maquillatge, efectes digitals, visuals... Tots ells ens fiquen en un món fantàstic d'acció i emoció.

Amb la descripció d'imatges podrem treballar els continguts inclosos en el bloc de l'observació plàstica, on es troba per exemple  “la descripció d’imatges en contextos pròxims com el cine”  o la “descripció verbal de sensasions i observacions”.

Els alumnes, descriuran tot allò que veuen en les imatges, comparant així, les coses reals que veuen amb les imaginàries. A més, imaginaran què podran veure en una imatge després d'afegir-la els efectes especials.

Per a finalitzar la sessió, els alumnes hauran de fer una collage. Per a això retallaran d'una revista qualsevol cosa que els cride l'atenció. La posaran en un foli en blanc i dibuixaran el que ells vullguen o imaginen al voltant del retall.

Així, treballaran un contingut que hi ha dins del bloc dos d'educació artística, expressió i creació plàstica, referit a  “L’elaboració de dibuixos, pintures, collages, tampacions, il·lustracions, volums, modelatge i plegat de formes”.

Finalment, cada xiquet descriurà oralment els seus companys el seu treball i este s'exposarà en el racó de la plàstica dins de la classe.

La dansa i el moviment com a recurs en l'educació musical

            La dansa és el movent del cos basat en un ritme i és una de les formes d'expressió més perfectes que ha tingut l'home. Integra en un mateix àmbit músic i moviment.

L'educació musical té entre els seus objectius contribuir al coneixement del xiquet sobre el seu propi cos i a desenvolupar les possibilitats d'expressió que este li permet.

L'educació musical pel moviment ajuda a alumnes i alumnes a expressar-se corporalment, a desinhibir-se, a augmentar progressivament les seues capacitats creatives i a desenvolupar la seua fantasia.

            La música no es percep només amb l'oïda, sinó amb tot el cos; l'aprenentatge de la música suposa la possibilitat de representar-se i interioritzar el moviment que ella tanca.

            Els gestos i moviments corporals oferixen un amplíssim camp de possibilitats.

No pretenem fer dels xiquets grans ballarins. La nostra tasca consistix a fer  comprendre els nostres alumnes que el seu cos és un important mig d'expressió i comunicació i facilitar-li mitjans i tècniques perquè puga aprofitar el més possible les seues possibilitats per al seu propi desenvolupament i realització.

            També en el cine trobem moltes pel·lícules en què el moviment, la dansa i el ball han cobrat protagonisme.

            Des dels seus inicis el cine ha recorregut a l'art de ballar per a expressar sentiments i bellesa, utilitzant ballarins com a estreles i a coreografies com a reclam del públic, arribant a convertir-se en un autèntic gènere.

  

            Tots recordem pel·lícules en blanc i negre on estils com el claqué eren la tendència general en moltes pel·lícules. Els musicals de Brodway també servirien com font d'inspiració al cine.

            En este sentit, el cine ha servit com a eia per a plasmar l'evolució del ball en el segle XX, quedant per a la posteritat autèntiques joies on les coreografies juguen un paper principal, com “West Side Story” (1961) o “Dirty Dàncing” (1987).

 

            Va haver-hi pel·lícules que a més van marcar època, com el film “Febra de dissabte nit” (1977). Aquesta pel·lícula reflexa la bogeria del moviment disc dels anys 70.

            El cine ens ha donat a conéixer danses tradicionals pertanyents a cultures que difícilment hagueren sigut conegudes en temps abans d'Internet. És el cas de pel·lícules com “Zorba el grec” (1964).

            D'altra banda, alguns films han plasmat la duresa i el sacrifici de la dansa professional. És el cas de “The Turning Point” (1977) el paper principal del qual va ser protagonitzat per Shirley MacLaine i que reflexa la profunditat el món del ballet clàssic. Esta pel·lícula va obtindre onze nominacions als Oscar.

            En la nostra aula, podem aprofitar els recursos cinematogràfics per a ensenyar continguts de moviment i dansa. Així, per exemple, cançons com “Cantant davall la pluja”, “Grease”, “Mamma Mia”.... ens poden servir d'inspiració per a realitzar senzilles coreografies utilitzant gestos i moviments amb els xiquets.

En aquest vídeo, per exemple, els alumnes poden ensenyar-se a ballar la cançó principal de la banda sonora de la “Pel·lícula Kung Fu Panda”

Ací veiem la coreografia ja muntada

Racons en primària, per què no?

            En el pas de l'etapa d'Educació Infantil a Educació Primària canvien per al xiquet i la xiqueta molts aspectes, entre ells, l'organització del treball i de l'espai. Per què no podem treballar per racons en Educació Primària? D'eixa forma podríem aprofitar el valor educatiu d'aquest enfocament i evitar la ruptura que es produïx en el canvi d'etapa.

            Els racons són espais organitzats dins de l'aula, que ha de ser polivalents i basat en el treball que el propi xiquet gestiona i organitza. Es realitzen en espais delimitats on els xiquets i xiquetes exercixen activitats lúdiques, realitzen xicotetes investigacions i establixen relacions interactives.

En un aula d'Educació Primària, el Treball per racons, ens permet:

• Donar a l'alumnat la possibilitat de triar el seu propi treball, parella o grup per a realitzar-ho i organitzar-se de forma autònoma (temporalització, ús de materials, elecció de recursos, autoavaluació).

• Atendre a la diversitat del grup, mentres uns treballen en racons de forma més autònoma, altres es beneficien de l'atenció directa i ajuda del docent.

• Donar eixida a les necessitats manipulació, tanteig i interessos de cada un dels alumnes, perquè en els diferents racons poden treballar, no sols allò que s'ha acordat en assemblea o pla de treball de classe per a la quinzena o el mes, sinó que poden dur a terme les activitats i investigacions triades lliurement i ressenyades en el seu pla de treball personal.

 • Respectar els ritmes d'aprenentatge de cada un dels alumnes i les seues necessitats educatives, oferint activitats obertes i amb dificultat progressiva.

 • Afavorir l'aprenentatge entre iguals, el descobrir i compartir les pròpies estratègies d'aprenentatge i potenciar el treball cooperatiu.

Quins racons podem tindre en Primària?

            En els primers cursos, encara poden persistir alguns dels racons que s'han treballat en l'etapa d'Ed. Infantil, com el de la caseta, la vendeta, de jocs, pintura, construcció, etc. junt amb uns altres de nous com els de lectura i càlcul. Però a partir del segon Cicle, altres racons cobraran protagonisme, com els d'Investigació, Invents, Jocs matemàtics, Espai (Geometria i topologia), Manualitats, Biblioteca d'aula, Informàtica o ciber- racó, Creativitat, etc.

Racó de l'expressió plàstica

            Aquest espai ha d'oferir als xiquets/es tots els materials transformables a partir de la manipulació. El més important d'aquest racó és potenciar al màxim la creativitat i l'expressió lliure del xiquet/a, el qual anirà descobrint a través dels materials que li oferim així com a través de les distintes situacions d'aprenentatge, com es poden expressar des d'una altra perspectiva, i crearà així els seus propis codis d'imatges. Resulta molt important anar oferint una gran varietat d'utensilis i de suports, així com renovar i cuidar el material.

             És aconsellable que el racó se situe en un espai lluminós i si és possible prop de l'aigua, de manera que tant el sòl com les taules es puguen netejar fàcilment. També resulta necessari proveir-ho de davantals de plàstic o de tela. Així com no podem oblidar un espai que permeta exposar les seues creacions. Resulta molt aconsellable que a través de les distintes experiències que oferim en ell, els anem oferint distintes obres d'artistes amb l'objecte d'oferir un treball ben fet, mai amb el sentit de copiar-ho però sí que per a crear un ambient artístic potenciador.

            Els materials que es poden utilitzar són: pintures de dits, temperes, ceres blanes, retoladors, masses de modelar, tapadores, motles de rebosteria, rotllets de cuina, pegaments, collages, papers de colors, tisores, punxons, culleres, tenidors, furgadents de cotó, fils, llanes, periòdics, esponges…

En aquesta web podeu trobar l'experiència d'un racó de plàstica per a primària molt ben treballat. Espere que vos servisca.

http://pequeferroviarios.blogspot.com.es/2016/03/rincon-de-plastica-modelamos-con-patron.html?spref=tw

Manualitats de cine

Una vegada a l'any, en molts centres educatius, es celebra una Setmana Cultural. La temàtica d'esta setmana sol ser molt diversa i depén de la decisió del professorat.

Així, tenim per exemple setmanes culturals dedicades a escriptors, artistes, i en general, persones famoses provinents de la cultura. També s'utilitzen grans celebracions com els jocs olímpics com a temàtiques per a estos dies en què sol canviar la rutina diària.

Com vaig dir en la presentació de la meua unitat didàctica, esta s'emmarca en una Setmana Cultura dedicada al cine. Per això moltes activitats estan dirigides a treballar amb la música del cine i  amb manualitats de pel·lícules conegudes pels xiquets.

Quan es van acostant este tipus d'esdeveniments, els centres es solen adornar amb dibuixos, objectes, manualitats... que han fet els alumnes. Normalment, l'encarregat de dirigir este procés és el mestre/a d'educació artística.

A continuació, partint d'algunes imatges que he trobat en internet,  vos exposaré algunes idees de com podem adornar el col·legi amb motiu de la setmana cultural del cine i quines altres activitats podem realitzar en les classes.

Primeramnt, ens podem plantejar, què és la primera cosa que veiem a l'arribar a un cine? Per descomptat, el cartell. Per això, vos propose fer un bonic cartell de benvinguda al cine per a posar-ho a l'entrada del col·legi. Podeu agafar idees d'aquest.

 A l'entrada del col·legi jo es pot simular l'estora roja que es posa en l'entrega dels premis de cine. Per això podeu usar un poc de moqueta.

En el sostre, podeu posar uns focus realitzats amb bots reciclats de llet en pols i cartolina.

També podeu fer una cambra de vídeo com esta, pareguda a la que s'usa en el cine, amb una caixa de cartó i cartolina negra. Este objecte es podria posar també a l'entrada del centre.

I no podríem oblidar-nos, per descomptat, dels camerinos.

Cada classe podria ser un camerino. Només s'hauria de fer un cartell com este i posar-ho en la seua porta.

Per al sòl, podríem fer este treball, simulant les estreles del passeig de Hollywood.

En les parets es podran exposar tot tipus de treballs realitzats pels alumnes. Ací per exemple, tenim esta manualitat realitzada per alumnes d'educació infantil. En ella els xiquets poden posar el nom de la seua pel·lícula favorita.

També podríem fer cortines com estes i penjar-les pels corredors.

Simulant a les cintes de cine, els alumnes podrien dibuixar les seqüències d'alguna escena famosa d'una pel·lícula, o simplement realitzar un dibuix de la seua pel·lícula favorita i després col·locar-la d'esta manera. Pareixerà que estem veient una pel·lícula.

Ja dins de cada aula, podem incorporar a la classe un racó del cine on els alumnes exposen tots els seus treballs.

Entre les manualitats que es podrien fer està realitzar figures com les dels premis oscar. Ací tenim un exemple realitzat amb pasta de modelar i una llanda de conserva.

També ho podríem fer en paper.

 Amb rotllos de paper higiènic, podríem fer els personatges de les seues pel·lícules favorites.

Finalment, existixen en internet moltes més manualitats de diferents pel·lícules. Les podreu trobar fàcilment en qualsevol buscador. Ací vos deixe dos exemples de la pel·lícula “Up” i “Monstres S.A.”

 

Article d'opinió. Per una educació artística sense llibres en Primària

            Habitualment, quan un mestre d'educació artística  arriba nou a un centre, es troba que en plàstica i en música, matèries que conformen l'educació artística en primària, tenen uns bonics llibres que el seu antecessor, amb  molt bona intenció, va triar per a la major comoditat del nou docent a l'hora de realitzar el seu treball.

            Així, el docent,  es veu en l'obligació de realitzar-los, perquè en cas contrari, els pares es queixarien per haver comprat llibres innecessaris.

            Per tant, cada vegada que entra a una classe, el docent es veu en l'obligació de traure els llibres i fer almenys una fitxa del llibre i una altra del quadernet, perquè a final de curs arribe acabat. Si a açò li sumes que l'àrea d'artística només té dos hores setmanals, una per a música i una altra per a plàstica, la majoria de dies estàs fent fitxes, i el temps per fer altres activitats com la dansa, el cant, els instruments, l'aprenentatge audiovisual, manualitats, desenvolupament de destreses plàstiques, intercanvi d'opinions, l'experimentació amb materials...queda molt escàs.

            I és que, estem massa acostumats a incorporar els llibres a estes matèries, quan en realitat no cal, ja que són matèries que han de ser vivencials, partint dels coneixements previs de l'alumnat i sobretot, amb activitats lúdiques que facen l'aprenentatge amé i divertit. Però, de quines vivències partim si ja imposem uns llibres, aliens totalment als experiències dels alumnes, al seu entorn, als seus gustos....? Així,  ocorre que ens trobem un alumnat avorrit, desmotivat, que ha perdut l'interés per aquesta àrea que normalment és de les que més solen agradar.

            Els alumnes estan acostumats a treballar intensament, a base de fitxes, quadernets i llibretes en la majoria d'àrees: llengua, matemàtiques, coneixement del medi... Si arribem nosaltres a donar música o plàstica i continuem amb esta dinàmica, fent fitxes i més fitxes per a dibuixar i pintar, l'alumnat es desmotiva, perd interés i l'aprenentatge es convertix en tediós i avorrit.

            Des del meu punt de vista, s'ha de canviar la metodologia emprada a l'hora de donar aquesta àrea, i per a això tenim un gran aliat, “Les Noves Tecnologies”. Gràcies al desenvolupament de les noves tecnologia i internet, podem trobar una infinita varietat de materials, idees, recursos que podem utilitzar en les nostres classes, tant en música com en plàstica. Són molts els docents i els centres que compten les seues experiències en internet i de tot hi ha quelcom que et pot guiar en la teua pràctica docent.

            Les pissarres digitals, a més,  ens ajuden molt a millorar i aprofitar el temps. Amb elles podem incorporar una gran varietat de material audiovisual a les nostres classes, i açò ens ajudarà a adquirir un aprenentatge més significatiu en el nostre alumnat.

En internet podem trobar moltes coses, des de cançons, fitxes, vídeos, power point, informació, sofwtwares educatius, manualitats, material audiovisual, dibuixos... Tot el necessari per a programar estes àrees de manera que l'aprenentatge es realitze de manera mes lúdica, significativa i amena.

            Però per  això necessitem a un professorat motivat disposat a canviar, a millorar i a donar un poc més del seu temps per a preparar els nous materials. Això sí, confluirà en un aprenentatge millor, més significatiu i de millor qualitat.

Els instruments de l'orquestra

Per a començar aquesta activitat escoltaràs dos versions diferents d'una mateixa banda sonora. Es tracta de la banda sonora de la pel·lícula “Indiana Jones”. La primera serà interpretada per una orquestra simfònica i la segona per una banda de música.

Després d'escoltar-les  respon a aquestes preguntes:

- Quines diferències trobes entre una interpretació i l'altra?

- Què està compost per més músics?, la banda o l'orquestra?

- Quins instruments destaquen en l'orquestra? quines en la banda?

- Quina família d'instruments no està en la banda de música?

- Quina agrupació és la que sol realitzar les bandes sonores de les pel·lícules que veiem?

Com hauràs vist, en l'orquestra hi ha un nombre més gran de músics, predominen els instruments de corda i a més, té un major aportació expressiva.

En les bandes no hi ha instruments de corda. En el seu lloc predominen els instruments de vent i posseïx un menor nombre de músics.

Per tant, donades les necessitats una banda sonora, esta és gravada majorment per orquestres, encara que el nombre de músics sol variar.

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

L'orquestra simfònica és una agrupació musical de grans mides que compta amb diverses famílies d'instruments musicals:

- Vent fusta.

- Vent metall.

- Percussió

- Corda

Una orquestra simfònica té més de huitanta músics, encara que en alguns casos més de cent, però el nombre de músics empleats en una interpretació particular pot variar segons l'obra que serà executada.

El director de l'orquestra complix una funció principal en l'orquestra simfònica, ja que és el que la dirigix. El director manté el temps de la peça i dóna les entrades dels instruments perquè la interpretació siga coherent.

Com es compon una banda sonora?

            Una de les peces clau d'una pel·lícula és la seua banda sonora.  La música de cine s'activa en els moments importants recolzant així, a la resta dels elements expressius. La música sol aportar la càrrega emocional i gràcies a ella l'espectador sent, s'emociona, s'espanta...

            “Una de les funcions més importants de la música en el cine ha sigut i és la intensificació emocional”, explica a Vanitatis el musicòleg de la Universitat Complutense.

            D'aquesta manera, trobem que el sentiment predominant en la pel·lícula Memòries d'Àfrica és per exemple l'amor, amb melodies ben definides, construïdes amb notes llargues i en un temps lent i pausat. Al contrari, en pel·lícules com King Kong o Salvar el soldat Ryan es troben altres recursos musicals per a expressar temor, por o pànic, com és l'ús de colps de tabals, instruments greus o intervals dissonants.

El compositor de bandes sonores no es sent del tot lliure a l'hora de compondre. Ha de traduir el que vol el director.

            La banda sonora condiciona activament la forma en què percebem i interpretem la imatge. Imatges iguals tenen distinta interpretació al canviar la banda sonora.

            Amb la incorporació del so a la imatge, el cine va experimentar un gran bot expressiu. El so complementa, integra i potència la imatge visual i contribuïx al realisme.

            La banda sonora o programa audiovisual pot contindre alguns dels següents elements sonors:

1. La paraula, en forma de comentari, de veus o de diàlegs sincronitzats.

2. La música.

3. Els efectes de so i ambientals.

4. El silenci.

Però, com es compon una banda sonora?

A continuació veurem un vídeo explicatiu de com es compon una banda sonora.