La dansa és el movent del
cos basat en un ritme i és una de les formes d'expressió més perfectes que ha
tingut l'home. Integra en un mateix àmbit músic i moviment.
L'educació musical té entre els seus objectius contribuir al coneixement
del xiquet sobre el seu propi cos i a desenvolupar les possibilitats
d'expressió que este li permet.
L'educació musical pel moviment ajuda a alumnes i alumnes a expressar-se
corporalment, a desinhibir-se, a augmentar progressivament les seues capacitats
creatives i a desenvolupar la seua fantasia.
La música no es percep
només amb l'oïda, sinó amb tot el cos; l'aprenentatge de la música suposa la
possibilitat de representar-se i interioritzar el moviment que ella tanca.
Els gestos i moviments corporals
oferixen un amplíssim camp de possibilitats.
No
pretenem fer dels xiquets grans ballarins. La nostra tasca
consistix a fer comprendre els nostres
alumnes que el seu cos és un important mig d'expressió i comunicació i
facilitar-li mitjans i tècniques perquè puga aprofitar el més possible les
seues possibilitats per al seu propi desenvolupament i realització.
També en el cine trobem
moltes pel·lícules en què el moviment, la dansa i el ball han cobrat
protagonisme.
Des dels seus inicis el
cine ha recorregut a l'art de ballar per a expressar sentiments i bellesa,
utilitzant ballarins com a estreles i a coreografies com a reclam del públic,
arribant a convertir-se en un autèntic gènere.
Tots recordem pel·lícules
en blanc i negre on estils com el claqué eren la tendència general en moltes
pel·lícules. Els musicals de Brodway també servirien com font d'inspiració al
cine.
En este sentit, el cine ha
servit com a eia per a plasmar l'evolució del ball en el segle XX, quedant per
a la posteritat autèntiques joies on les coreografies juguen un paper
principal, com “West Side Story” (1961) o “Dirty Dàncing” (1987).
Va haver-hi pel·lícules
que a més van marcar època, com el film “Febra de dissabte nit” (1977). Aquesta
pel·lícula reflexa la bogeria del moviment disc dels anys 70.
El cine ens ha donat a
conéixer danses tradicionals pertanyents a cultures que difícilment hagueren
sigut conegudes en temps abans d'Internet. És el cas de pel·lícules com “Zorba
el grec” (1964).
D'altra banda, alguns
films han plasmat la duresa i el sacrifici de la dansa professional. És el cas
de “The Turning Point” (1977) el paper principal del qual va ser protagonitzat
per Shirley MacLaine i que reflexa la profunditat el món del ballet
clàssic. Esta pel·lícula va obtindre onze nominacions als Oscar.
En la nostra aula, podem
aprofitar els recursos cinematogràfics per a ensenyar continguts de moviment i
dansa. Així, per exemple, cançons com “Cantant davall la pluja”, “Grease”,
“Mamma Mia”.... ens poden servir d'inspiració per a realitzar senzilles
coreografies utilitzant gestos i moviments amb els xiquets.
En aquest vídeo, per exemple, els alumnes poden ensenyar-se a ballar la cançó
principal de la banda sonora de la “Pel·lícula Kung Fu Panda”
Ací veiem la coreografia ja muntada
No hay comentarios:
Publicar un comentario