Ennio Monrricone és un compositor i director d'orquestra italià conegut per haver compost la banda sonora de més de 500 pel·lícules i sèries de televisió. Va nàixer a Roma el 10 de novembre de 1928. En 2006 li van donar un Óscar honorífic pel seu gran treball. No obstant això, ha sigut enguany, als 87 anys, quan ha guanyat el seu primer Premi Óscar a la millor banda sonora.
Destaquen, entre
altres, els seus treballs en pel·lícules com “Per un grapat de dòlars” (1964),
“La mort tenia un preu” (1965), "El bo, el lleig i el roín "(1966) o
“Fins que va arribar la seua hora” (1968).
La seua obra s'estén
a multitud de gènere de composició, per això és un dels compositors més
versàtils de la història del cine i també dels més influents del segle XX.
Les seues
composicions per a “Dies de cel”, “La missió” o “Cinema Paradiso” són
catalogades com a autèntiques obres mestres.
Ara toca relaxar-se. LLegiu, poseu la música d'aquestos vídeos i disfruteu:
Ara toca relaxar-se. LLegiu, poseu la música d'aquestos vídeos i disfruteu:
La banda sonora de Morricone, tan perfecta i brillant, va donar a aquesta pel·lícula un pas més enllà i la va pujar un escaló, per a fortuna del seu director Roland Joffe. Ja era una gran pel·lícula, però amb la composició musical de Morricone va arribar a fregar els altars i és una de les pel·lícules imprescindibles que ens ha deixat el món del cine. Permet reflexionar sobre els conquistes als indígenes a Hispanoamèrica però, sobretot, disfrutar d'una joia.
Cinema Paradiso (1988)
Moltíssimes virtuts contemplen a aquesta pel·lícula, que ha sigut premiada moltes vegades en festivals com Cannes i guardonada amb l'Óscar però el seu missatge de perseguir els sons, lluitar per mantindre la imaginació i continuar avant en la vida és el més reivindicable. A més, el seu amor per la infància i l'admiració pel cine la fan màgica. Morricone va aconseguir a més potenciar eixe aura de nostàlgia i emoció que té tota la pel·lícula, sobretot, amb el tema Infanzia e Maturita.
Moltíssimes virtuts contemplen a aquesta pel·lícula, que ha sigut premiada moltes vegades en festivals com Cannes i guardonada amb l'Óscar però el seu missatge de perseguir els sons, lluitar per mantindre la imaginació i continuar avant en la vida és el més reivindicable. A més, el seu amor per la infància i l'admiració pel cine la fan màgica. Morricone va aconseguir a més potenciar eixe aura de nostàlgia i emoció que té tota la pel·lícula, sobretot, amb el tema Infanzia e Maturita.
Dies del cel (1978)
Va ser la segona pel·lícula del perfeccionista director i per a Morricone una de les més encertades composicions aconseguit la seua primera nominación a l'Óscar en 1978 (no el va guanyar). Encara que en 2006 li van donar l'Óscar l'honorífic, després de 4 nominación frustades ( per La Missió, Els Intocables d'Elliot Ness, Bugsy i Malèna). El tema The Aquearium de Dies del cel és dels més recognoscbiles i aconseguits però no oblidem Hapiness.
Va ser la segona pel·lícula del perfeccionista director i per a Morricone una de les més encertades composicions aconseguit la seua primera nominación a l'Óscar en 1978 (no el va guanyar). Encara que en 2006 li van donar l'Óscar l'honorífic, després de 4 nominación frustades ( per La Missió, Els Intocables d'Elliot Ness, Bugsy i Malèna). El tema The Aquearium de Dies del cel és dels més recognoscbiles i aconseguits però no oblidem Hapiness.
No hay comentarios:
Publicar un comentario