Imatge i efectes especials en el cine

Observa aquesta imatge.

Creus que és real? Com ho saps?

Què observes en la imatge que és imaginari o irreal?

Com creus que ho han fet?

Mira com és la imatge real.

Certament, en el cine, s'utilitzen tècniques per a poder crear efectes especials i mostrar-nos coses fantàstiques i meravelloses.

En el cine s'utilitzen molts tipus d'efectes: sonors, òptics, mecànics, de maquillatge, efectes digitals, visuals... Tots ells ens fiquen en un món fantàstic d'acció i emoció.

Amb la descripció d'imatges podrem treballar els continguts inclosos en el bloc de l'observació plàstica, on es troba per exemple  “la descripció d’imatges en contextos pròxims com el cine”  o la “descripció verbal de sensasions i observacions”.

Els alumnes, descriuran tot allò que veuen en les imatges, comparant així, les coses reals que veuen amb les imaginàries. A més, imaginaran què podran veure en una imatge després d'afegir-la els efectes especials.

Per a finalitzar la sessió, els alumnes hauran de fer una collage. Per a això retallaran d'una revista qualsevol cosa que els cride l'atenció. La posaran en un foli en blanc i dibuixaran el que ells vullguen o imaginen al voltant del retall.

Així, treballaran un contingut que hi ha dins del bloc dos d'educació artística, expressió i creació plàstica, referit a  “L’elaboració de dibuixos, pintures, collages, tampacions, il·lustracions, volums, modelatge i plegat de formes”.

Finalment, cada xiquet descriurà oralment els seus companys el seu treball i este s'exposarà en el racó de la plàstica dins de la classe.

La dansa i el moviment com a recurs en l'educació musical

            La dansa és el movent del cos basat en un ritme i és una de les formes d'expressió més perfectes que ha tingut l'home. Integra en un mateix àmbit músic i moviment.

L'educació musical té entre els seus objectius contribuir al coneixement del xiquet sobre el seu propi cos i a desenvolupar les possibilitats d'expressió que este li permet.

L'educació musical pel moviment ajuda a alumnes i alumnes a expressar-se corporalment, a desinhibir-se, a augmentar progressivament les seues capacitats creatives i a desenvolupar la seua fantasia.

            La música no es percep només amb l'oïda, sinó amb tot el cos; l'aprenentatge de la música suposa la possibilitat de representar-se i interioritzar el moviment que ella tanca.

            Els gestos i moviments corporals oferixen un amplíssim camp de possibilitats.

No pretenem fer dels xiquets grans ballarins. La nostra tasca consistix a fer  comprendre els nostres alumnes que el seu cos és un important mig d'expressió i comunicació i facilitar-li mitjans i tècniques perquè puga aprofitar el més possible les seues possibilitats per al seu propi desenvolupament i realització.

            També en el cine trobem moltes pel·lícules en què el moviment, la dansa i el ball han cobrat protagonisme.

            Des dels seus inicis el cine ha recorregut a l'art de ballar per a expressar sentiments i bellesa, utilitzant ballarins com a estreles i a coreografies com a reclam del públic, arribant a convertir-se en un autèntic gènere.

  

            Tots recordem pel·lícules en blanc i negre on estils com el claqué eren la tendència general en moltes pel·lícules. Els musicals de Brodway també servirien com font d'inspiració al cine.

            En este sentit, el cine ha servit com a eia per a plasmar l'evolució del ball en el segle XX, quedant per a la posteritat autèntiques joies on les coreografies juguen un paper principal, com “West Side Story” (1961) o “Dirty Dàncing” (1987).

 

            Va haver-hi pel·lícules que a més van marcar època, com el film “Febra de dissabte nit” (1977). Aquesta pel·lícula reflexa la bogeria del moviment disc dels anys 70.

            El cine ens ha donat a conéixer danses tradicionals pertanyents a cultures que difícilment hagueren sigut conegudes en temps abans d'Internet. És el cas de pel·lícules com “Zorba el grec” (1964).

            D'altra banda, alguns films han plasmat la duresa i el sacrifici de la dansa professional. És el cas de “The Turning Point” (1977) el paper principal del qual va ser protagonitzat per Shirley MacLaine i que reflexa la profunditat el món del ballet clàssic. Esta pel·lícula va obtindre onze nominacions als Oscar.

            En la nostra aula, podem aprofitar els recursos cinematogràfics per a ensenyar continguts de moviment i dansa. Així, per exemple, cançons com “Cantant davall la pluja”, “Grease”, “Mamma Mia”.... ens poden servir d'inspiració per a realitzar senzilles coreografies utilitzant gestos i moviments amb els xiquets.

En aquest vídeo, per exemple, els alumnes poden ensenyar-se a ballar la cançó principal de la banda sonora de la “Pel·lícula Kung Fu Panda”

Ací veiem la coreografia ja muntada

Racons en primària, per què no?

            En el pas de l'etapa d'Educació Infantil a Educació Primària canvien per al xiquet i la xiqueta molts aspectes, entre ells, l'organització del treball i de l'espai. Per què no podem treballar per racons en Educació Primària? D'eixa forma podríem aprofitar el valor educatiu d'aquest enfocament i evitar la ruptura que es produïx en el canvi d'etapa.

            Els racons són espais organitzats dins de l'aula, que ha de ser polivalents i basat en el treball que el propi xiquet gestiona i organitza. Es realitzen en espais delimitats on els xiquets i xiquetes exercixen activitats lúdiques, realitzen xicotetes investigacions i establixen relacions interactives.

En un aula d'Educació Primària, el Treball per racons, ens permet:

• Donar a l'alumnat la possibilitat de triar el seu propi treball, parella o grup per a realitzar-ho i organitzar-se de forma autònoma (temporalització, ús de materials, elecció de recursos, autoavaluació).

• Atendre a la diversitat del grup, mentres uns treballen en racons de forma més autònoma, altres es beneficien de l'atenció directa i ajuda del docent.

• Donar eixida a les necessitats manipulació, tanteig i interessos de cada un dels alumnes, perquè en els diferents racons poden treballar, no sols allò que s'ha acordat en assemblea o pla de treball de classe per a la quinzena o el mes, sinó que poden dur a terme les activitats i investigacions triades lliurement i ressenyades en el seu pla de treball personal.

 • Respectar els ritmes d'aprenentatge de cada un dels alumnes i les seues necessitats educatives, oferint activitats obertes i amb dificultat progressiva.

 • Afavorir l'aprenentatge entre iguals, el descobrir i compartir les pròpies estratègies d'aprenentatge i potenciar el treball cooperatiu.

Quins racons podem tindre en Primària?

            En els primers cursos, encara poden persistir alguns dels racons que s'han treballat en l'etapa d'Ed. Infantil, com el de la caseta, la vendeta, de jocs, pintura, construcció, etc. junt amb uns altres de nous com els de lectura i càlcul. Però a partir del segon Cicle, altres racons cobraran protagonisme, com els d'Investigació, Invents, Jocs matemàtics, Espai (Geometria i topologia), Manualitats, Biblioteca d'aula, Informàtica o ciber- racó, Creativitat, etc.

Racó de l'expressió plàstica

            Aquest espai ha d'oferir als xiquets/es tots els materials transformables a partir de la manipulació. El més important d'aquest racó és potenciar al màxim la creativitat i l'expressió lliure del xiquet/a, el qual anirà descobrint a través dels materials que li oferim així com a través de les distintes situacions d'aprenentatge, com es poden expressar des d'una altra perspectiva, i crearà així els seus propis codis d'imatges. Resulta molt important anar oferint una gran varietat d'utensilis i de suports, així com renovar i cuidar el material.

             És aconsellable que el racó se situe en un espai lluminós i si és possible prop de l'aigua, de manera que tant el sòl com les taules es puguen netejar fàcilment. També resulta necessari proveir-ho de davantals de plàstic o de tela. Així com no podem oblidar un espai que permeta exposar les seues creacions. Resulta molt aconsellable que a través de les distintes experiències que oferim en ell, els anem oferint distintes obres d'artistes amb l'objecte d'oferir un treball ben fet, mai amb el sentit de copiar-ho però sí que per a crear un ambient artístic potenciador.

            Els materials que es poden utilitzar són: pintures de dits, temperes, ceres blanes, retoladors, masses de modelar, tapadores, motles de rebosteria, rotllets de cuina, pegaments, collages, papers de colors, tisores, punxons, culleres, tenidors, furgadents de cotó, fils, llanes, periòdics, esponges…

En aquesta web podeu trobar l'experiència d'un racó de plàstica per a primària molt ben treballat. Espere que vos servisca.

http://pequeferroviarios.blogspot.com.es/2016/03/rincon-de-plastica-modelamos-con-patron.html?spref=tw

Manualitats de cine

Una vegada a l'any, en molts centres educatius, es celebra una Setmana Cultural. La temàtica d'esta setmana sol ser molt diversa i depén de la decisió del professorat.

Així, tenim per exemple setmanes culturals dedicades a escriptors, artistes, i en general, persones famoses provinents de la cultura. També s'utilitzen grans celebracions com els jocs olímpics com a temàtiques per a estos dies en què sol canviar la rutina diària.

Com vaig dir en la presentació de la meua unitat didàctica, esta s'emmarca en una Setmana Cultura dedicada al cine. Per això moltes activitats estan dirigides a treballar amb la música del cine i  amb manualitats de pel·lícules conegudes pels xiquets.

Quan es van acostant este tipus d'esdeveniments, els centres es solen adornar amb dibuixos, objectes, manualitats... que han fet els alumnes. Normalment, l'encarregat de dirigir este procés és el mestre/a d'educació artística.

A continuació, partint d'algunes imatges que he trobat en internet,  vos exposaré algunes idees de com podem adornar el col·legi amb motiu de la setmana cultural del cine i quines altres activitats podem realitzar en les classes.

Primeramnt, ens podem plantejar, què és la primera cosa que veiem a l'arribar a un cine? Per descomptat, el cartell. Per això, vos propose fer un bonic cartell de benvinguda al cine per a posar-ho a l'entrada del col·legi. Podeu agafar idees d'aquest.

 A l'entrada del col·legi jo es pot simular l'estora roja que es posa en l'entrega dels premis de cine. Per això podeu usar un poc de moqueta.

En el sostre, podeu posar uns focus realitzats amb bots reciclats de llet en pols i cartolina.

També podeu fer una cambra de vídeo com esta, pareguda a la que s'usa en el cine, amb una caixa de cartó i cartolina negra. Este objecte es podria posar també a l'entrada del centre.

I no podríem oblidar-nos, per descomptat, dels camerinos.

Cada classe podria ser un camerino. Només s'hauria de fer un cartell com este i posar-ho en la seua porta.

Per al sòl, podríem fer este treball, simulant les estreles del passeig de Hollywood.

En les parets es podran exposar tot tipus de treballs realitzats pels alumnes. Ací per exemple, tenim esta manualitat realitzada per alumnes d'educació infantil. En ella els xiquets poden posar el nom de la seua pel·lícula favorita.

També podríem fer cortines com estes i penjar-les pels corredors.

Simulant a les cintes de cine, els alumnes podrien dibuixar les seqüències d'alguna escena famosa d'una pel·lícula, o simplement realitzar un dibuix de la seua pel·lícula favorita i després col·locar-la d'esta manera. Pareixerà que estem veient una pel·lícula.

Ja dins de cada aula, podem incorporar a la classe un racó del cine on els alumnes exposen tots els seus treballs.

Entre les manualitats que es podrien fer està realitzar figures com les dels premis oscar. Ací tenim un exemple realitzat amb pasta de modelar i una llanda de conserva.

També ho podríem fer en paper.

 Amb rotllos de paper higiènic, podríem fer els personatges de les seues pel·lícules favorites.

Finalment, existixen en internet moltes més manualitats de diferents pel·lícules. Les podreu trobar fàcilment en qualsevol buscador. Ací vos deixe dos exemples de la pel·lícula “Up” i “Monstres S.A.”

 

Article d'opinió. Per una educació artística sense llibres en Primària

            Habitualment, quan un mestre d'educació artística  arriba nou a un centre, es troba que en plàstica i en música, matèries que conformen l'educació artística en primària, tenen uns bonics llibres que el seu antecessor, amb  molt bona intenció, va triar per a la major comoditat del nou docent a l'hora de realitzar el seu treball.

            Així, el docent,  es veu en l'obligació de realitzar-los, perquè en cas contrari, els pares es queixarien per haver comprat llibres innecessaris.

            Per tant, cada vegada que entra a una classe, el docent es veu en l'obligació de traure els llibres i fer almenys una fitxa del llibre i una altra del quadernet, perquè a final de curs arribe acabat. Si a açò li sumes que l'àrea d'artística només té dos hores setmanals, una per a música i una altra per a plàstica, la majoria de dies estàs fent fitxes, i el temps per fer altres activitats com la dansa, el cant, els instruments, l'aprenentatge audiovisual, manualitats, desenvolupament de destreses plàstiques, intercanvi d'opinions, l'experimentació amb materials...queda molt escàs.

            I és que, estem massa acostumats a incorporar els llibres a estes matèries, quan en realitat no cal, ja que són matèries que han de ser vivencials, partint dels coneixements previs de l'alumnat i sobretot, amb activitats lúdiques que facen l'aprenentatge amé i divertit. Però, de quines vivències partim si ja imposem uns llibres, aliens totalment als experiències dels alumnes, al seu entorn, als seus gustos....? Així,  ocorre que ens trobem un alumnat avorrit, desmotivat, que ha perdut l'interés per aquesta àrea que normalment és de les que més solen agradar.

            Els alumnes estan acostumats a treballar intensament, a base de fitxes, quadernets i llibretes en la majoria d'àrees: llengua, matemàtiques, coneixement del medi... Si arribem nosaltres a donar música o plàstica i continuem amb esta dinàmica, fent fitxes i més fitxes per a dibuixar i pintar, l'alumnat es desmotiva, perd interés i l'aprenentatge es convertix en tediós i avorrit.

            Des del meu punt de vista, s'ha de canviar la metodologia emprada a l'hora de donar aquesta àrea, i per a això tenim un gran aliat, “Les Noves Tecnologies”. Gràcies al desenvolupament de les noves tecnologia i internet, podem trobar una infinita varietat de materials, idees, recursos que podem utilitzar en les nostres classes, tant en música com en plàstica. Són molts els docents i els centres que compten les seues experiències en internet i de tot hi ha quelcom que et pot guiar en la teua pràctica docent.

            Les pissarres digitals, a més,  ens ajuden molt a millorar i aprofitar el temps. Amb elles podem incorporar una gran varietat de material audiovisual a les nostres classes, i açò ens ajudarà a adquirir un aprenentatge més significatiu en el nostre alumnat.

En internet podem trobar moltes coses, des de cançons, fitxes, vídeos, power point, informació, sofwtwares educatius, manualitats, material audiovisual, dibuixos... Tot el necessari per a programar estes àrees de manera que l'aprenentatge es realitze de manera mes lúdica, significativa i amena.

            Però per  això necessitem a un professorat motivat disposat a canviar, a millorar i a donar un poc més del seu temps per a preparar els nous materials. Això sí, confluirà en un aprenentatge millor, més significatiu i de millor qualitat.

Els instruments de l'orquestra

Per a començar aquesta activitat escoltaràs dos versions diferents d'una mateixa banda sonora. Es tracta de la banda sonora de la pel·lícula “Indiana Jones”. La primera serà interpretada per una orquestra simfònica i la segona per una banda de música.

Després d'escoltar-les  respon a aquestes preguntes:

- Quines diferències trobes entre una interpretació i l'altra?

- Què està compost per més músics?, la banda o l'orquestra?

- Quins instruments destaquen en l'orquestra? quines en la banda?

- Quina família d'instruments no està en la banda de música?

- Quina agrupació és la que sol realitzar les bandes sonores de les pel·lícules que veiem?

Com hauràs vist, en l'orquestra hi ha un nombre més gran de músics, predominen els instruments de corda i a més, té un major aportació expressiva.

En les bandes no hi ha instruments de corda. En el seu lloc predominen els instruments de vent i posseïx un menor nombre de músics.

Per tant, donades les necessitats una banda sonora, esta és gravada majorment per orquestres, encara que el nombre de músics sol variar.

L'ORQUESTRA SIMFÒNICA

L'orquestra simfònica és una agrupació musical de grans mides que compta amb diverses famílies d'instruments musicals:

- Vent fusta.

- Vent metall.

- Percussió

- Corda

Una orquestra simfònica té més de huitanta músics, encara que en alguns casos més de cent, però el nombre de músics empleats en una interpretació particular pot variar segons l'obra que serà executada.

El director de l'orquestra complix una funció principal en l'orquestra simfònica, ja que és el que la dirigix. El director manté el temps de la peça i dóna les entrades dels instruments perquè la interpretació siga coherent.

Com es compon una banda sonora?

            Una de les peces clau d'una pel·lícula és la seua banda sonora.  La música de cine s'activa en els moments importants recolzant així, a la resta dels elements expressius. La música sol aportar la càrrega emocional i gràcies a ella l'espectador sent, s'emociona, s'espanta...

            “Una de les funcions més importants de la música en el cine ha sigut i és la intensificació emocional”, explica a Vanitatis el musicòleg de la Universitat Complutense.

            D'aquesta manera, trobem que el sentiment predominant en la pel·lícula Memòries d'Àfrica és per exemple l'amor, amb melodies ben definides, construïdes amb notes llargues i en un temps lent i pausat. Al contrari, en pel·lícules com King Kong o Salvar el soldat Ryan es troben altres recursos musicals per a expressar temor, por o pànic, com és l'ús de colps de tabals, instruments greus o intervals dissonants.

El compositor de bandes sonores no es sent del tot lliure a l'hora de compondre. Ha de traduir el que vol el director.

            La banda sonora condiciona activament la forma en què percebem i interpretem la imatge. Imatges iguals tenen distinta interpretació al canviar la banda sonora.

            Amb la incorporació del so a la imatge, el cine va experimentar un gran bot expressiu. El so complementa, integra i potència la imatge visual i contribuïx al realisme.

            La banda sonora o programa audiovisual pot contindre alguns dels següents elements sonors:

1. La paraula, en forma de comentari, de veus o de diàlegs sincronitzats.

2. La música.

3. Els efectes de so i ambientals.

4. El silenci.

Però, com es compon una banda sonora?

A continuació veurem un vídeo explicatiu de com es compon una banda sonora.

Repàs de teoria musical

INTRODUCCIÓ

Què és la música?

La música és l'art que s'expressa combinant el so i el ritme.

Què és el solfeig?

El solfeig és la lectura i l'entonació de l'escriptura musical.

Què és la teoria de la música?

És la ciència que tracta de l'escriptura musical, el ritme i de les lleis que regixen el so.

REPÀS DE LA TEORIA MUSICAL

EL PENTAGRAMA

El pentagrama és el conjunt de cinc línies i quatre espais on s'escriu la música.

Es criden línies addicionals a les línies curtes que es col·loquen damunt o davall del pentagrama. Servixen per a col·locar en ella i en els seus espais les notes que per ser massa greus o massa agudes no entren en el pentagrama.

Les línies divisòries són unes línies que travessen verticalment el pentagrama i servixen per a dividir els compassos.

La doble barra final és la que marca el final de la peça. Dos ratlles verticals, la segona més grossa que la primera, ens indiquen final de la peça.

LES NOTES

Les notes expressen diferents sons.

Hi ha 7 notes:

DO-RE-MI-FA-SOL-LA-SI

La distància que separa dos notes s'anomena interval.

LA CLAU

La clau és el signe que es col·loca al principi del pentagrama per a indicar-nos quina nota correspon a cada línia i espai.

Partint de la nota, a la que dóna el seu nom la clau, per orde ascendent i descendent de la sèrie, es coneix el lloc que ocupen les altres notes.

Exemple: La clau de Sol està en la segona línia, per això la segona línia és la nota sol en eixa clau.

LES FIGURES

Les figures expressen la duració del so.

Hi ha 7 tipus de figures:

Les parts de la figura són: plica, cap i ganxo.

Valor de les figures

  

Els ganxos de les figures es poden unir. Quan és així, hauran d'anar totes les pliques del grup en el mateix sentit i el claudàtor o claudàtors en línia recta.

COL·LOCACIÓ DE LES FIGURES EN EL PENTAGRAMA

1.- Les notes que s'escriuen per davall de la tercera línia, han de tindre la plica a la dreta i cap amunt.

2.- Les notes que s'escriuen per damunt de la tercera línia, han de tindre la plica a l'esquerra i cap avall.

3.- Les notes que es troben en la tercera línia, es pot posar independentment cap amunt o cap a davall.

Nota: Quan les figures van agrupades no sempre es complixen estes normes. Fixa't

SILENCIS

El silenci és un signe que indica que no hi ha so però sí duració.

A cada figura li correspon un signe de silenci de la mateixa duració.

  

EL COMPÀS

El pols  de la música és igual que el d'un rellotge que fa tic-tac.

El compàs és la divisió del temps en parts iguals.

L'accent , quan escoltem la música, de seguida ens adonem que hi ha un pols més fort que els altres. És molt paregut a les paraules. Hi ha una síl·laba que té accent, tenen un poc més d'intensitat.

TIPUS DE COMPASSOS

Compàs binari: té dos parts o polsos. Una fort (accent) i una altra dèbil.

Compàs ternari: té tres parts o polsos. Un fort (accent) i dos dèbils.

Compàs quaternari: té quatre parts o polsos. Un fort, un dèbil, un altre séel meu fort i l'últim dèbil.

FORMA D'INDICAR ELS COMPASSOS

Els compassos s'indiquen a través d'una fracció.

El número que està dalt, indica en quants temps o polsos es dividix el compàs.

El que està davall, indica la duració de cada temps  pot ser un número o una figura.

El musicals

ELS MUSICALS

         El musical és un gènere teatral o cinematogràfic en el que l'acció es desembolica amb seccions cantades i ballades. És una forma de teatre que combina música, cançó, diàleg i ball, i que es representa en grans escenaris.

            Els seus orígens es remunten a Estats Units, a 1866, quan es posa en escena per primera vegada una òpera amb la unió entre una companyia de dansa i ball europea amb una companyia de teatre.

            En la dècada dels 1990, va sorgir una nova generació de compositors teatrals que van començar la seua trajectòria a Broadway.

        També, en la dècada de 1990, grans companyies cinematogràfiques van influir decisivament en els musicals. Així va ser el cas per exemple de The Walt Disney Company, que va començar a adaptar algunes de les seues pel·lícules i les va convertir en musicals. Exemple d'això són per exemple “La Bella i la Bèstia” (1994) i “El Rei Lleó” (1997). El Rei Lleó s'ha arribat a convertir en l'espectacle més taquiller en la història musical de Brodway.

            Altres adaptacions musicals que s'han dut  a terme han sigut de pel·lícules com “Grease”, “Jesucrist Superstar”, “Mamma Mia”, “High School Musical”, “Sreck”...

Ara, disfruta dels fragments d'alguns musicals de pel·lícules que segurament coneixes.

MUSICAL EL REI  LLEÓ

El rei lleó és un musical torrat en la pel·lícula  de Disney de 1994. L'espectacle està dirigit per Julie Taymor i produït per Disney Theatrical. Es caracteritza per la utilització de màscares d'animals i titelles de grans mides per a representar diferents personatges.

La producció original de Broadway es va estrenar al 1997 i ha sigut posat en escena en nombrosos països al llarg de tot el món.

MUSICAL LA BELLA I LA BÈSTIA

És un musical basat en la pel·lícula de Disney de 1991, que és a més una adaptació del conte del escriptor  francés Jeanne-Marie Leprince de Beaumont en el segle XVIII.

La versió teatral de La Bella i la Bèstia inclou huit cançons més que en la pel·lícula original.

Des del seu estrena en Broadway al 1994, el musical ha sigut vist per més de 35 milions d'espectadors en tot el món.

Ennio Monricone, un compositor de cine

Ennio Monrricone és un compositor i director d'orquestra italià conegut per haver compost la banda sonora de més de 500 pel·lícules i sèries de televisió. Va nàixer a Roma el 10 de novembre de 1928. En 2006 li van donar un Óscar honorífic pel seu gran treball. No obstant això, ha sigut enguany, als 87 anys, quan ha guanyat el seu primer Premi Óscar a la millor banda sonora.

Destaquen, entre altres, els seus treballs en pel·lícules com “Per un grapat de dòlars” (1964), “La mort tenia un preu” (1965), "El bo, el lleig i el roín "(1966) o “Fins que va arribar la seua hora” (1968).

La seua obra s'estén a multitud de gènere de composició, per això és un dels compositors més versàtils de la història del cine i també dels més influents del segle XX.

Les seues composicions per a “Dies de cel”, “La missió” o “Cinema Paradiso” són catalogades com a autèntiques obres mestres.


Ara toca relaxar-se. LLegiu, poseu la música d'aquestos vídeos i disfruteu:

La Missió (1986)

La banda sonora de Morricone, tan perfecta i brillant, va donar a aquesta pel·lícula un pas més enllà i la va pujar un escaló, per a fortuna del seu director Roland Joffe. Ja era una gran pel·lícula, però amb la composició musical de Morricone va arribar a fregar els altars i és una de les pel·lícules imprescindibles que ens ha deixat el món del cine. Permet reflexionar sobre els conquistes als indígenes a Hispanoamèrica però, sobretot, disfrutar d'una joia.

Cinema Paradiso (1988)

Moltíssimes virtuts contemplen a aquesta pel·lícula, que ha sigut premiada moltes vegades en festivals com Cannes i guardonada amb l'Óscar però el seu missatge de perseguir els sons, lluitar per mantindre la imaginació i continuar avant en la vida és el més reivindicable. A més, el seu amor per la infància i l'admiració pel cine la fan màgica. Morricone va aconseguir a més potenciar eixe aura de nostàlgia i emoció que té tota la pel·lícula, sobretot, amb el tema Infanzia e Maturita.

Dies del cel (1978)

Va ser la segona pel·lícula del perfeccionista director i per a Morricone una de les més encertades composicions aconseguit la seua primera nominación a l'Óscar en 1978 (no el va guanyar). Encara que en 2006 li van donar l'Óscar l'honorífic, després de 4 nominación frustades ( per La Missió, Els Intocables d'Elliot Ness, Bugsy i Malèna). El tema The Aquearium de Dies del cel és dels més recognoscbiles i aconseguits però no oblidem Hapiness.

PRESENTACIÓ DE LA UNITAT DIDÀCTICA

INTRODUCCIÓ

    

            L'àrea d'educació artística és una àrea molt atractiva per a l'alumnat. Açò ocorre perquè en ella solen eixir de la rutina imposada per altres àrees en què es requerix un esforç i treball més tediós i que a més, ocupen la major part de l'horari diari.

Dins de l'àrea d'Artística trobem dos formes d'expressió i representació: la plàstica i la música. Estes dos matèries i l'àrea en si són importants en quant que ajuden a formar la persona, ajuden a construir el seu pensament, al desenvolupament individual  i a més ajuden a disfrutar amb les formes i expressions artístiques pròpies i alienes.

            Les activitats expressives que es realitzen en estes matèries, són fonamentals per al desenvolupament de les capacitats i de la creativitat dels alumnes. Els xiquets, s'acostaran a la música i a la plàstica començant pels seus referents més pròxims.

            Actualment, hi ha un gran nombre i varietat de pel·lícules a les quals els alumnes tenen accés. El desenvolupament i l'accés a les tecnologies i els mitjans de comunicació fa que els xiquets/es siguen grans consumidors de pel·lícules, sèries, cine, dibuixos... Aquest fet es reflectix per exemple en els gustos i modes que tenen els propis xiquets/es.

            Per altra banda, el cine posseïx un gran bagatge musical que hem d'aprofitar. A més, en  internet, tenim molts recursos: des de bandes sonores, musicogramas,  cançons, manualitats...

En conclusió, gràcies a les TIC tenim a la mà molts recursos que vénen del cine i que pot fer de les nostres classes, atractives perquè l'alumnat aprenga de forma divertida.

            És per això, que emmarcada en una Setmana Cultural de Cine, he programat esta Unitat Didàctica, amb temàtica de les bandes sonores, per a 4t de Primària.

Per a realitzar la meua unitat didàctica he tingut en compte la legislació educativa vigent, desenvolupada a través del Decret núm. 111/07 de 20 de juliol, pel que s'establix el currículum de l'educació primària a la Comunitat Valenciana

            Consta de sis sessions, tres de música i tres de plàstica i està ubicada temporalment en el mes de març.

 OBJECTIUS, CONTINGUTS I CRITERIS D'AVALUACIÓ

OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
- Escoltar un fragment d'una banda sonora, expressar oralment allò que et transmeta i assenyalar els instruments que sonen. - Expressar a través d'un dibuix lliure allò que et transmet una audició. - Associar fragments musicals de bandes sonores amb les seues pel·lícules.	1. Indagar en les possibilitats del so, la imatge i el movment com a elements de representació i comunicació i utilitzar-les per a expressar vivéncies, idees i sentiments, contribuint amb això a l’equilibri afectiu i a la relació amb els altres. 3. Aprendre a expressar i comunicar amb autonomia i iniciativa emocions i vivències a través dels processos propis de la creació artística en la seua dimensió plàstica i musical. 7. Aprendre a posar-se en situación de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composición de les seus pròpies experiències creatives amb manifestacioners de distints estils, temps i cultures.	Bloc 3. Escolta - Audició activa d’una selección de peces musicals de distints estils i cultures, del passat i del present, i reconeixement d’alguns trests característiques. - Reconeixement visual i auditiu  i denominación d’alguns instruments de l’orquesta I del folklore, de la música popular urbana i de la d’altres cultures. - Interés pel descobriment d’obres musicals de distintes característiques. - Actitud atenta i silenciosa i respecte a les normes de comportament durant l’audició musical.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
-Descriure oralment les sensacions i sentiments que li transmeten l'audició de fragments de bandes sonores. - Realitzar un dibuix d'allò que imaginen quan escolten una audició. - Relacionar fragments de bandes sonores amb les seues pel·lícules. - Descobrir els instruments que apareixen en l’audició.	1. Descriure les característiques d’elements presents en l’entorn i les sensaciones que les obres artístiques provoquen.
OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
- Interpretar amb la flauta dolça un fragment senzill d'una banda sonora. - Interpretar rítmicament senzills ritmes. - Acompanyar  bandes sonores amb instruments corporals i instruments de xicoteta percussió de so indeterminat. - Realitzar exercicis de llenguatge musical.	4. Explorar i conéixer materials i instruments diversos, tenint en compte els tradicionals de la Comunitat Valenciana, així con adquirir codis i tècniques específiques dels diferents llenguatges artístics per a utilitzar-los amb fins expressius i comunicatius. 7. Aprendre a posar-se en situación de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composición de les seus pròpies experiències creatives amb manifestacioners de distints estils, temps i cultures. 8. Iniciar-se en la pràctica d’un instrument.	Bloc 4. Interpretació i creació musical - Exploració de les possibilitats sonores i expressives de la veu, el cos, els objectes i els instruments. - Interpretació i memoritzación de canÇons a l’uníson, cànons i peces instrumentals sencillez. -Coordinació i sincronització individual i col·lectiva en la interpretación vocal i/o instrumental: simultaneïtat, succesió i alternanÇa. - Interpretació d’acompanyaments per a peces musicals gravades - Lectura i interpretación de canÇons i peces instrumentals sencillez amb distints tipus de grafies.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
- Tocar amb la flauta dolça un fragment de la banda sonora "Braveheart" - Realitzar amb palmes ritmes amb blanques, negres, corxeres, semicorxees i els seus silencis. -Utilitzar el propi cos com a instrument i fer ritmes corporals imitant el professor per a acompanyar una audició. -Tocar amb instruments de xicoteta percussió de so indeterminat xicotetes frases rítmiques per a acompanyar cançons. - Fer una fitxa de llenguatge musical correctament.	2. Usar adequadament alguns dels termes propis del llenguatge plàstic i musical en contextos precisos, intercanvis comunicatius, descripción de processos i argumentacions. 4. Memoritzar i interpretar un repertorio bàsic de canÇons, peces instrumentals i danses.
OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
-Utilitzar un musicograma per a seguir una audició.	7. Aprendre a posar-se en situación de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composición de les seus pròpies experiències creatives amb manifestacioners de distints estils, temps i cultures.	Bloc 3. Escolta - Audició activa d’una selección de peces musicals de distints estils i cultures, del passat i del present, i reconeixement d’alguns trests característiques. -Identificació de frases musicals i de parts que es repeteixen, contrasten i retornen. - Interés pel descobriment d’obres musicals de distintes característiques. - Actitud atenta i silenciosa i respecte a les normes de comportament durant l’audició musical.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
- Seguir un musicograma mentres s'escolte la banda sonora de "Pirates del Carib".	3. Utilitzar distins recursos plàstics i gràfics durant l’audició d’una peÇa musical.
OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
-Realitzar coreografies en grup de cançons de bandes sonores. - Interpretar cançons adaptades a l'edat.	1. Indagar en les possibilitats del so, la imatge i el movment com a elements de representació i comunicació i utilitzar-les per a expressar vivéncies, idees i sentiments, contribuint amb això a l’equilibri afectiu i a la relació amb els altres. 7. Aprendre a posar-se en situación de viure la música: cantar, escoltar, inventar, dansar i interpretar, basant-se en la composición de les seus pròpies experiències creatives amb manifestacioners de distints estils, temps i cultures.	Bloc 4. Interpretació i creació musical. - Memorització i interpretación d’un repertorio de danses i seqüències de moviments fixats i inventats.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
- Interpretar una dansa o coreografia en grup a través de la imitació de gestos, passos i moviments, i coordinant-los al ritme de la música. - Cantar la cançó de la banda sonora "Germà ós" amb entonació i ritme adequat.	4. Memoritzar i interpretar un repertorio bàsic de canÇons, peces instrumentals i danses.
OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
- Realitzar manualitats amb paper i objectes d'ús quotidià.	12. Planificar I realitzar produccions artístiques, d’elaboración pròpia o ja existents, individualmente i de forma cooperativa, assumir distintes funcions i col·laborar en la resolución dels problemas que es presenten per a aconseguir un producte final satisfactori.	Bloc 2. Expresió i creació plàstica - Construcció de mòbils, estructures, maquetes, joguets, volums, exempts o en relleu. - Aplicació, en producciones pròpies, d’aspectes observats en obres artístiques. - Utilització de recursos digitals per a l’elaboració de producciones artístiques.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
- Pintar, retallar i muntar una maqueta amb paper, fil i palles, simulant la casa amb els globus de la pel·lícula "Up"	7. Utilitzar instruments, tècniques i materials adquats al producte artistic que es pretén.
OBJETIUS DIDÀCTICS	CONTRIBUCIÓ ALS OBJETIUS DE CICLE	CONTINGUTS
- Esbrinar observant una imatge, com es podria fer una manualitat proposada.	2. Desarrollar la capacidad de observación y la sensibilidad para apreciar las cualidades estéticas, visuales y sonoras del entorno.	Bloc.1. Observació plástica. - Observació dels materials utilitzats en les obres plàstiques. - Indagació sobre diferents maneres de representar l’espai.
CRITERIS D’AVALUACIÓ	CRITERIS D’AVALUACIÓ DE CICLE
- Deduir els materials i tècniques que hem d'utilitzar per a realitzar la maqueta de la casa amb els globus i un marcapàgines de la pel·lícula "Up"	6. Interpretar el contigut d’imatges i representacions de l’espai presents en l’entorn.

CONTRIBUCIÓ DE LA UNITAT A LES COMPETENCIES BÀSIQUES

Competència cultural i artística

- Conéixer diferents gèneres i estils musicals: les bandes sonores, música de cine.

- Desenvolupar la imaginació i la creativitat.

- Aprendre a utilitzar diversos materials i tècniques.

- Valorar la llibertat d'expressió.

- Mostrar interés, estima i respecte per les obres artístiques i culturals i disfrutar amb elles.

Competència social i ciutadana

- Saber comunicar-se de manera constructiva i mostrar tolerància cap als opinions dels altres.

- Participar de manera constructiva en les activitats de la classe.

- Respectar als companys i les seues opinions.

- Realitzar activitats en equip.

Comptència en el coneixement i interacción amb el món físic

- Apreciar l'entorn de través del treball perceptiu de la música, les formes, els colors...

Competència per a aprendre a aprendre

-Experimentar amb tècniques i materials per a la realització d'obres artístiques.

- Adquirir estratègies per a afrontar tasques

- Planificar una tasca.

- Tindre confiança en si mateix

Competència en comunicació lingüística

- Aprendre vocabulari relacionat amb la matèria.

- Expressar-se de forma oral.

- Comprendre textos relacionats amb l'educació artística.

- Escoltar amb interés les explicacions del professor i les opinions dels companys.

- Dialogar per a solucionar problemes i expressar opinions personals.

Competència digital i tractament de la informació.

- Utilitzar les TIC  per a l'aprenentatge de continguts.

- Usar les TIC  com a font d'informació.

- Utilitzar els recursos tecnològics per a la resolució de problemas.

ACTIVITATS

PRIMERA SESSIÓ DE MÚSICA

Activitat 1

Fem ritmes en eco. Primer  fa els ritmes el professor i després ho repetixen els alumnes.

Es tracta de captar l'atenció dels alumnes realitzant ritmes amb diferents parts del cos i combinant negres, amb corxeres i silencis.

Activitat 2.

Acompanyar amb gestos i instruments corporals la cançó "I'm believe", de la banda sonora de Sreck. Seran els alumnes els que imiten el professor.

Activitat 3

Veure el video-tutoral sobre les bandes sonores. Aquest vídeo explica què és una banda sonora, per a què serveixen...

Activitat 4

Aprendre a tocar amb la flauta dolça un fragment de la banda sonora de la pel·lícula "Braveheart"

Activitat 5

Cantar cançó de la banda sonora de la pel·lícula "Germà Ós".

Primer l'escoltem. Després aprenem a poc a poc les estrofes i la tornada incorporant-li gestos.

SEGONA SESSIÓ DE MÚSICA

Activitat 1

Ballar amb gestos i moviments imitant el professor la cançó de la banda sonora de la pel·lícula "El rei lleó".

Activitat 2.

Escoltar la cançó de la banda sonora de la pel·lícula "Up".

Els alumnes hauran d'explicar què s'imaginen que hi ha detràs de la música, quines sensacions els produïx, a més dels instruments que creuen que està sonant.

A continuació, se'ls torna a posar la música però amb el vídeo, perquè vegen la unió de música i la  imatge.

Activitat 3

Fer fitxa de llenguatge musical.

Activitat 4

El professor posarà tres senzills ritmes a la pissarra. Els alumnes aprendran a realitzar-los amb palmes i després amb instruments de xicoteta percussió de so indeterminat.

Per a acabar acompanyaran la banda sonora de la pel·lícula "Pirates del Carib" amb eixos ritmes i eixos instruments.

Activitat 5

Aprendre a tocar amb la flauta dolça un fragment de la banda sonora de la pel·lícula "Braveheart"

Actividad 6

Cantar amb gestos la cançó de la banda sonora de la pel·lícula "Germà Ós".

TERCERA SESSIÓ DE MÚSICA

Activitat 1

Escoltem cinc bandes sonores de cinc estils diferents. Es tracta de descriure les característiques que tenen: si és música vocal o només instrumental, la velocitat i la intensitat que tenen... El professor posarà en la pissarra digital les cinc cartelleres de les cinc pel·lícules perquè els alumnes es guien.

Activitat 2.

Acabem d’aprendre amb la flauta dolça un fragment de la banda sonora de la pel·lícula "Braveheart"

Els demanem que per grups o parelles la toquen.

Si algun alumne ho desitja, com a activitat d'ampliació, també pot tocar la cançó "I’m believe" de la pel·lícula de Sreck. Aquesta cançó se li haurà proposat en la sessió anterior per a aquells alumnes que vagen més avançats, però l'hauran d'estudiar a casa.

Activitat 3

Escoltem atentament un fragment de la pel·lícula "Pirates del Carib". Hem de seguir l'audició amb un musicograma.

Activitat 4

Cantem la cançó de la banda sonora de "Germà Ós" amb gestos.

Dividim la classe en diversos grups. Cada grup cantarà una estrofa. La tornada la cantaren tots junts.

Activitat 5

Ballar amb gestos i moviments imitant el professor la cançó de la banda sonora de la pel·lícula "El rei lleó".

PRIMERA SESSIÓ DE PLÀSTICA

En aquesta sessió començarem a fer una manualitat. Es tracta de fer un mòbil amb una casa de paper i globus de colors semblant al de la pel·lícula "UP".

Per a això, primer posarem una foto en la pissarra digital d'un mòbil acabat. Els alumnes hauran d'explicar quins materials creuen que s'utilitzen, com es fa...

A continuació començaran a fer-ho ells sols.

SEGONA SESSIÓ DE PLÀSTICA

Els alumnes escoltaran el tema principal de la banda sonora de la pel·lícula "UP". Hauran d'identificar a quina pel·lícula pertany, quin és l'instrument principal i que explicaran què els suggerix la música.

A continuació realitzaran un dibuix d'allò que imaginen a l'escoltar la música.

Després se'ls posarà el vídeo on veuran l'instrument interpretant la cançó i a quin moment de la pel·lícula pertany.

Durant la segona part de la classe acabaran  el mòbil que van començar a fer durant la sessió anterior.

TERCERA SESSIÓ DE PLÀSTICA

Durant aquesta sessió farem marcapàgines amb temàtica de cine, més concretament la pel·lícula d'Els Minions.

Els farem amb cartolines i pals de gelat.

Primer posarem les imatges en la pissarra. Els alumnes esbrinaran quin material és necessari i com es realitzen. A continuació  els alumnes han de fer els seus propis marcapàgines seguint les indicacions.

  
  

METODOLOGIA

Les activitats de l'àrea d'Educació Musical i la Plàstica estan proposades des del punt de vista lúdic. Deuen portar als alumnes a disfrutar mentres les realitzen.

Es durà a terme a través del joc i la imitació, motivant així els alumnes i estimulant el desenvolupament de les seues capacitats.

           S'organitzarà l'espai de tal manera que el xiquet/a puga desplaçar-se lliurement i afavorisca el treball en xicotet i gran grup.

No saturarem l'alumnat amb un excessiva varietat de material, per això per a treballar per exemple l'aprenentatge d'una cançó amb la flauta dolça, es dedicaran diverses sessions.

            El cante i els jocs fònics seran activitats freqüents. Aprofitaré al màxim les vivències pròpies de l'edat dels xiquets/es. A l'hora de realitzar activitats d'audició, crearé un clima de tranquil·litat i concentració, a través de moviment, el dibuix o de la participació activa amb instruments musicals, musicogramas...

       La majoria de les activitats les realitzaré en gran grup. En activitats concretes com pot ser la instrumentació utilitzaré xicotets grups representant les distintes famílies d'instruments. En el cas de realització de fitxes, les activitats seran individuals. Per al treball amb la flauta dolça, utilitzaré el treball en gran grup, individual i a duo.

MESURES GENERALS PER A ATENDRE LA DIVERSITAT DELS ALUMNES

Sabem que hi ha diferències entre els membres del grup-classe, per això prepararem les següents mesures per a atendre a la diversitat de l'alumnat.

- Realitzar activitats de detecció de coneixements previs per a valorar el nivell dels alumnes.

- Activitats de reforç d'aquells continguts més difícils, per exemple, repetir durant les tres sessions la mateixa partitura amb la flauta, repassar els continguts a l'hora de fer la fitxa de llenguatge musical, fer referència a continguts apresos anteriorment durant la lectura rítmica....

- Activitats d'ampliació. Per a aquells alumnes més avantatjats li oferirem treball per a casa d'alguns continguts relacionats amb les bandes sonores que estaran a la seua disposició en aquest blog , així com l'aprenentatge amb la flauta d'un altra partitura basada en la banda sonora de Sreck.

- Realització d'adaptacions curriculars en el cas d'alumnes que ho necessiten.

Altres mesures seran:

- L'avaluació i diagnòstic individual per a conéixer les possibilitats de tot l'alumnat.

- Respectaré el ritme de realització de les tasques en cada alumne i desenvoluparé hàbits de planificació d'aquestes.

- Repetiré totes les vegades que siga necessari i inclús de manera individual les explicacions.

- Condicionaré la classe per a les necessitats dels alumnes.

- Estaré més atenta als processos d'aprenentatge dels alumnes que més ho necessiten.

- Prestaré més suport a aquell alumne que ho necessite, col·locant-ho més prop de la pissarra i el profesor…

AVALUACIÓ

L'avaluació dels aprenentatges es realitzarà a través de l'observació directa i sistemàtica, prenent nota i registre diàriament de totes les activitats que es realitzen en l'aula. Tot allò que s'ha observat, serà anotat en un anecdotari o diari de classe. A més, al final del trimestre, realitzaré una senzilla prova escrita amb alguns dels continguts donats, com per exemple, els referents al llenguatge musical. Els alumnes realitzaran aquesta prova de manera individual.

Finalment, també es tindrà en compte l'actitud  i l'esforç de l'alumne en classe, la presentació del seu quadern i la participació i cooperació amb els companys.